Descobriments

Bon jour!!

Molt abans de venir d’erasmus ja tenia en ment escriure un blog per diversos motius. Un d’ells, i suposo que el més important si l’anomeno aquí, és no oblidar-me de tot el boom de sensacions que es tenen quan marxes fora, lluny de la teva zona de confort. Això i sobretot, entendre perquè la persona que marxa… no és la mateixa que la que torna.

Contextualitzo… Vaig arribar el 30 d’agost a Bèlgica i per tant porto aquí una mica més de 3 setmanetes. Però us asseguro que no tinc aquesta sensació. El primer descobriment que vaig fer, va ser, que quan marxes a viure en un país que no té res de tu, el temps es torna boig. Ni rellotges ni calendaris. De cop i volta ja res mesuren.

M’explico… Primers dies. Vaig arribar al vespre i al matí següent ja començava un curs intensiu de francés. No vaig tenir ni temps a tenir el Síndrome de l’habitació buida (és aquell que diuen que tens quan deixes tot els teus vincles, amistats, passions, és a dir, tot el que coneixes i et coneix, per anar a un país on no et coneix ni el tato. I on primer ho notes és veient la teva nova habitació, plena de coses buides). Bastant al contrari, la meva primera sensació al deixar totes les meves coses materials al pis (quan viatges amb ganes inmesurables de marxar, te n’adones que no omples de res emocional les teves maletes, perquè tot allò et pesaria massa) va ser de uff; per fi he arribat. I a dormir.

Doncs al dia següent vaig començar el curs de francés. Allà vaig conèixer a tota mena, gent de tot arreu. I aquí va tenir lloc el segon descobriment; quan marxes d’erasmus… tothom que coneixes té alguna cosa que t’està mostrant per primera vegada. Per què penso això? Perquè siguis d’on siguis, duri el que duri el teu vol, el teu eramus, estudiis el que estudiis, viatgis amb parella o solter, sapiguis francés, anglès o dumitrescu, tothom viatja amb una cosa en comú; viatja a mig a estrenar. Amb una part nova d’ell mateix que vol posar a provar, amb ganes d’aprendre o amb ganes de passar-se la nit i el dia de festa, és igual. Tothom porta a estrenar un racó d’ell mateix. Perquè com ja he dit…marxes deixant coses. Doncs per això necessites dins teu fer lloc.

A partir d’aquí; el boom d’informació del que parlava. Gent nova, nous carrers, nous hàbits, que si ves a fer la gran compra (abans fent un estudi de mercat perquè la teva economia d’estudiant erasmus mindundi no et permet comprar ni un trist pernil salat de marca). Que si ves a la ‘Lavoir’ (aquí Bèlgica és casi impossible trobar rentadora en cap casa) i gastat la pasta en rentadores i secadores, mentres esperes a la sala d’espera 45 minutazos mirant com els teus mitjons de colorins donen voltes. Que si aprén a reciclar de manera Belga (us asseguro que em vaig tirar dies i dies per entendre com funciona aquí això), que si aprén a dinar a les 12, a sopar a les 7, a tornar de festa a les 2 i a tenir ressaca a les 10 del matí. En fi, que tota la teva vida de petits detalls canvia, i s’ompla de nous petits detalls. Perquè comences a sentir-te com a casa quan te n’adones que els teus petits detalls han canviat. Tercer descobriment.

I bé, el boom va continuar amb el començament de la uni. En el meu cas estic fent un stage al departament de toxicologia, així que per sort no és com una rutina de classes. Podria dir-se que vaig perdudíssima, i que quan penso que ja començo a entendre el que em demanen al laboratori, al dia següent me n’adono que només era una il·lusió òptica. Això sense contar el popurri d’idiomes que hi ha per aquí. Llavors ja és JAUJA. Quart descobriment: l’erasmus no només és festa!!! S.O.S. També té molts moments de rallades pel que estudies, d’incertesa, d’haver-s’ho de currar perquè confiin en tu, de maldecaps per intentar endevinar què has de fer exactament a la uni, què esperen de tu, i sobretot, què esperes tu de tu mateix.

I per acabar…

Quinquè descobriment: si, la gent a l’Erasmus es torna una mica boja

Sisè descobriment: els primers dies surts més que dies té la setmana

Setè descobriment: decideixes afluixar. Et proposes no tornar a sortir fins que arribi el finde

Vuitè descobriment: llavors arriba dimarts i la teva ment és molt fràgil…

Haha doncs bé!!

Podria dir-se que aquest és un trosset dels meves primeres impressions aquí. Espero que els/les que hagueu arribat fins el final no hagueu badallat gaire.

I us deixo amb un consell que em van donar abans de venir, que penso que es pot aplicar a molts moments vitals: fes molts plans quan estiguis allà, encara que no dormis!!!

12011189_10201056111880797_5146497569056109905_n

P:D: foto del meu primer aniversari tant lluny de casa, va ser molt, molt especial. Últim descobriment: al llarg del camí, la gent no deixarà mai de sorprendre’t, per tant…disfruta de les persones, que la vida està plena de gent que val la pena conèixer, i amb una mica de sort, de no oblidar

Au revoir i fins aviat!

Anna

Un comentario en “Descobriments

  1. Benvinguda al club dels blogs. Ho llegiré amb calma i després opinaré, però pel que he llegit, d’una forma un tant improvisada, apunta que l’Anna apunta bones maneres i força força (ho he fet expressament) en les paraules descriptives. Tan sols apunto que un blog es un llarg camí… es comença amb tota la il•lusió i a mida que camines t’entra el cansament.
    Petonets.
    (Finalment: Escriu per a tu, i si et llegeixen, millor!!!)

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s