Passions

Bonne nuit!

Avui volia parlar-vos d’això.  L’Insitut d’Estudis Catalans defineix passió així: Emoció intensa. Ja veus. Una cosa que abarca tant, deifinida en dues paraules.

Sempre he pensat que tothom troba com a mínim una passió al llarg del camí. I  qui no en troba cap, és perquè probablement mai ha sapigut buscar. Passions petites o grans, senzilles o sublims, compartides, de risc, rares, convencionals, divertides, d’hores, de segons… Què importa. Passions i punt.

Doncs jo volia parlar-vos de dos passions que he redescobert aquí Liège. La primera va ser un concert de Txarango al que vam anar amb uns catalans que he conegut aquí. Vam anar el dia de les eleccions a Catalunya, i d’alguna manera   era un dia important també pels catalans que estem vivint fora. Crec que parlo en nom de tots els qui vam anar quan dic que va ser una manera de sentir-nos més a prop de la nostra terra. Va ser un viatje llarg de tres trens, un viatge al cul del món, a un poble perdut per Bèlgica. Però evidentment va valer la pena (això està intrínsec a totes les passions, no?), vibrar durant uns minuts, per un grup que t’apassiona, pel que neix de les cançons, i per com t’arriba a través de tots els sentits. A més s’ha de dir, que tot el viatge va ser divertidíssim, ens van passar coses que potser més d’un no es creuria haha però la veritat, va ser tot molt emocionant. En fi, tota una aventura.

I la meva segona passió va ser…

El bàsquet. Ja quan vaig venir a viure aquí vaig decidir que buscaria la manera per no desvincular-me del tot d’ell. I això vaig fer. Em vaig apuntar a la uni a fer bàsquet, i dijous va haver el primer entreno. És una cosa informal; 2 hores de pachanga de bàsquet cada dijous. Només partits. Ple de gent belga (erem 4 noies i uns 15 nois), cosa que va ser arma de doble filo; m’anirà bé per obligar-me a parlar francés, però el partit que vam fer va estar ple de frases i expressions en francés que jo majòritariament no entenia, i ja per parlar les defenses era impossible entendrens entre tots, perquè a més cap de nosaltres es coneixia d’abans. Així que vam decidir fer zona i ale, llavors tothom es va entendre. Doncs bé, quan parlo de bàsquet la majoria de vegades no tinc paraules, és una passió que mai va a menys, com algú a qui coneixes de sempre però que mai deixarà de sorpendre’t. Us asseguro que no hi ha ratllada, situació complicada, mala época o qualsevol pena, que el bàsquet no em curi.

20150927_181630

Us deixo amb una foto al concert de Txarango a Balen,

Au revoir i cuideu molt de les passions… que elles no deixen mai de fer-ho!!!

Anna

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s