23 segons

Angelina i Monse

L’última vegada que et vaig veure Monse
duies una bata d’hospital
vesties de blanc
però la teva imatge es va guardar grisa
dins el meu hipocamp
perquè tu te n’estaves anant
i jo aleshores no ho sabia

Així que no vaig dir-te adéu
els últims segons que ens vam mirar
i aquests segons
són avui
els segons més cars
que he pagat mai

perquè en aquells segons
t’hauria d’haver parlat
de quant et necessitava
de quant et devia
dirt-te que no tornaria amb el meu ex
encara que a tu t’hagués agradat
però que jo mateixa em donaria molt d’amor

t’hauria d’haver donat les gràcies
per haver cuidat de mi
més que jo mateixa
i no obstant
no ho vaig fer
esperant
que l’endemà
tot fos com sempre

Però aquella nit
em vaig despertar a les 2:59 de la matinada
amb un esbufec al cor
i vaig pensar en tu

després vaig descobrir
que just a aquella hora a l’hospital
el teu cor va deixar de bategar

Llavors vaig entendre
que el teu últim bateg te’l vaig donar jo
perquè havia de donar-te les gràcies
per tants anys fent-me afortunada
de la teva companyia
de conèixer la teva història
els llocs que vas estimar
els germans que vas perdre
els animals que vas cuidar
la família que vas formar

Te’n vas anar
quan a la Laura i a mi
ens havies regalat 23 anys de la teva vida
perquè 23
són els segons
que tarda la sang
en recòrrer el cos humà
després de ser bombejada pel cor

i el teu cor
va parar
just en aquell moment

No sé si mai pagaré el deute
de tot el que em vas donar 

Tot i així
jo no deixaré
d’intentar passar comptes
recordant
cada dia
que tu
vas ser la dona
més valenta
que he conegut mai
i que tant de bo
algun dia
algú em digui
que tinc un cor
que
s’assembla
al
teu.